Procrastinació,… o “ja ho faré demà” Què és i per què procrastinem?
Quantes vegades hem deixat per al darrer moment una tasca que hem tingut temps de fer-la amb calma? Quantes vegades ens hem dedicat a ordenar amb urgència la nostra col·lecció de llibres de més gran a més petita, en lloc de fer aquell informe tan important i urgent?
Lluny de semblar un sense sentit, un tipus de ganduleria o una irresponsabilitat, aquesta conducta té un nom: procrastinació i, actualment, la podem sentir amb freqüència. C.H. Lay la va definir el 1986, com una demora a l’inici i/o finalització d’una tasca o activitat que es té la intenció de realitzar i que sol anar acompanyada de malestar, ansietat i/o preocupació.
És la procrastinació un problema? I de ser-ho… com ho podem saber?
El simple fet d’ajornar una tasca que ens resulta més o menys agradable passa per ser una gestió o organització del temps, on deixar l’assumpte per més tard és només això, una qüestió d’organització. És quan s’hi incorpora el sentir subjectiu de malestar, ansietat o estrès; ser una constant en la nostra activitat; buscar qualsevol excusa per endarrerir una feina; tenir repercussions laborals o familiars per no atendre certs aspectes o deures, quan es pot parlar de problema.
Per què procrastinem?
Els motius pels quals procrastinem són complexos, i, de manera general, s’argumenta que estan molt relacionats amb la reparació de l’estat d’ànim i amb la regulació de les emocions, diferents enfocaments ens informen que:
- Es tendeix a endarrerir una tasca per por del fracàs. Pensant que aquesta tasca no es podrà realitzar adequadament o que no és capaç de realitzar. (Encara disposant de les capacitats necessàries per a la seva execució).
- Dirigir la conducta a l’èxit. Es dóna prioritat a les ocupacions que garanteixen l’èxit, deixant al marge les susceptibles de no fer-ho.
- Per un sistema de recompensa a curt termini. Procrastinar ofereix un alleugeriment temporal després de l’alliberament de deixar de fer allò que produeix algun grau d’ansietat o de disgust. Aquest alleugeriment és el que acaba convertint-se en un cercle viciós.
- Un mal processament de la informació. Els esquemes personals fan que es reflexioni constantment sobre el mateix comportament, també es relaciona amb la manera de gestionar l’autoconfiança.
Podem treballar la procrastinació?
La resposta és sí, podem treballar diferents aspectes que ajudaran a millorar de forma substancial la conducta procrastinadora, com ara:
- Valorar objectivament la tasca. Reflexionar sobre èxits anteriors. Valorar els treballs realitzats abans ens proporciona informació sobre les nostres capacitats.
- Dividir la tasca en subtasques. Estudiar el volum del treball i dividir-lo en parts més petites ens en facilitarà la realització.
- Buscar models on sentir-se identificat. Saber que algun igual de referència és capaç de fer la feina determinada ens brinda l’oportunitat de saber que nosaltres també som capaços.
- Treballar l’autoestima. Identifica les teves fortaleses i fes-les servir per dur a terme les teves metes.
Si de forma individual et resulta difícil fer front a situacions procrastinadores, és recomanable fer servir els avantatges que ofereix la psicoteràpia. A través de sessions programades podrem treballar els aspectes més rellevants per progressar. Contacta amb mi i reserva ja la teva cita presencial o online!
